Si jo fos l'Auggie

La Martha Alpiri, després de veure Wonder, ens explica què faria en la situació del protagonista....

Si jo fos l'Auggie, a mi també em faria por perquè mai hauria anat a una escola i menys amb tants nens, però després m'aniria acostumant i no m'amagaria de la gent, perquè així és com soc. Finalment, s'haurien d'acostumar a mi.

D'altra banda, a mi em costaria fer amics, però intentaria parlar amb algú, per exemple: si conec al Jack em faria amic seu, però en adonar-me que no és el meu amic, a mi també em posaria trist, però intentaria arreglar les coses i tornar a ser amics. També, si conegués la Summer, d'entrada, no parlaria tant, per desconfiança, però amb el temps, ens faríem molt bons amics perquè és molt bona persona. Finalment si conec un nen com el Julian no li donaria importància perquè no em coneix i no sap com soc, però tampoc em serien igual les coses que em posessin a l'armariet, o els dibuixos, jo li ho diria tot a la meva mare.

En conclusió, no faria cas dels comentaris dolents, ni de les mirades de por que la gent fés perquè darrere de totes aquestes coses dolentes tindria a la meva família i als meus amics que m'estimarien i recolzarien en tot.